dijous, 18 de novembre de 2021

DIA MUNDIAL DE LA FILOSOFIA (18/11/2021)

 Per què necessitam FILOSOFAR a Secundària i Batxillerat?

Filosofar és qüestionar-se les obvietats, és fer-se preguntes aparentment sense resposta i preguntes que a primera vista són molt senzilles, però que acaben desmuntant-te tots els esquemes. És un acte masoquista, ja que les respostes poden arribar a destrossar-te les conviccions més arrelades, tot allò en el que creus, els fonaments més bàsics de la teva vida. Si estàs disposat a qüestionar-te les coses, disposat a regalar una part de tu a la filosofia, si estàs a favor d’un canvi en cas que calgui, hi ha un contracte imaginari que has de signar. Un d’aquells contractes amb lletra petita que un cop has firmat mai no podràs tornar enrere.

Filosofar és una habilitat inherent a les persones; des del meu punt de vista, és gairebé talment respirar. Duim tota la vida fent-ho en pilot automàtic, però fins que no ens forcem a respirar conscientment no ho farem bé, i seguirem tenint sanglot quan correm. Qüestionar-se certes coses i posar-les en dubte es fa sol, és, però, dubtar d’allò que duim ben al fons i allò que realment crema, el que ens converteix en éssers pensants, filosòfics. Fer filosofia és un acte tan simple que sembla mentida que no tothom sigui capaç de fer-ho. Alerta, l’acció és senzilla a nivell pràctic, però té un grau de complexitat molt alt i unes conseqüències que has d’estar disposat a assumir, ja que encara que et destrossin una ideologia que creies ferma amb una certa una estabilitat, també faran florir un jardí sencer dins teu.

Per això també es necessita coratge, a vegades més que per actuar i tot. Per tant no, els filòsofs no són covards, però el coratge es pot presentar amb molta diversitat, sigui rodó o quadrat, roig o verd.

No malinterpreteu les meves paraules, parlant de la forma de rompre amb allò que creim obvi no vull dir que els filòsofs i les filòsofes siguin persones cíniques, que tampoc no ho negaré. Vull fer entendre que filosofar està a l’abast de tothom, però així com quan comences a ser conscient de la teva respiració no podràs tornar al pilot automàtic, un cop despertis d’aquest son i qüestionis les coses més senzilles, òbvies, belles, naturals, etc. mai no podràs tornar a veure el món des d’un punt de vista tan simple com abans. A això em referesc quan esment aquell contracte de lletra petita.

Això suposa també, un apropament a la teva veritat. Apropament simbòlic perquè així talmet com l’horitzó, si t’hi acostes els veus allunyar-se de tu. Des del moment en que començam a raonar per nosaltres mateixos i deixam de ser un simple eco d’aquelles opinions que duim escrites ben endins, independitzam el nostre pensament d’un món petit, l’únic que havíem conegut fins ençà. Després d’esbucar tot allò que creiem ferm, reconstruim les nostres creences i ideologies, és aquí quan arribam a ser el més fidels a la nostra pròpia identitat que hem estat mai. Aconseguim una seguretat sobre les nostres opinions i regalam una fermesa i estructuració als nostres arguments, que ni aprenent-nos els discursos de tots els polítics amb qui coincidim podríem arribar a tenir.

Irònic, que arrel de totes aquestes cavil·lacions puguem arribar a aquest punt de seguretat en les conviccions, no? tenint en compte que filosofar també és, de primeres, acceptar la nostra condició d’ignorants, i així obrir les portes al coneixement. A més a més, ens fa ser, o com a mínim creure’ns, més bones persones. Perquè quan actuam en base a les respostes que ens cedeix la filosofia (que no són teves, són seves i les hi manlleves), actuam seguint el fil del bé, de la justícia, o com a mínim, d‘allò que entenem com a tal.

Aina Aristondo 1r de batxillerat de l'IES Inca


                                                   d'un alumne de 1r de batxillerat de l'IES Berenguer d'Anoia














Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada