dilluns, 24 de novembre de 2008

Jornades de Filosofia 2009: "Filosofies del món contemporani"

Les VI Jornades de Filosofia del proper any, es duran a terme els dies 9, 10 i 11 de setembre de 2009, al CaixaFòrum de Palma. El tema, que es va decidir per votació de tots els que varen participar a l'enquesta del bloc, serà Filosofies del Món Contemporani.

Més endavant, enviarem una circular als socis informant sobre la inscripció i les característiques de les comunicacions. De moment us avançam que els temes per a les comunicacions seran els següents:


a) Epistemologia, Ciència i Tecnologia.
b) Ètica, Política i Filosofia Social.
c) Estètica i Teoria de les Arts.
d) Antropologia i Metafísica.


Tota la informació sobre les Jornades s'anirà penjant també a aquesta mateixa web.

diumenge, 9 de novembre de 2008

20 de novembre de 2008: Dia Mundial de la Filosofia



El proper 20 de novembre es cel·lebra el Dia Mundial de la Filosofia sota el patrocini de la UNESCO. A la web de la institució podeu trobar-hi la informació en anglès i francès amb les activitats que han oorganitzat arreu del món, sobretot a Palerm (Itàlia) que enguany és el país que acull la cel·lebració, però també a París que és la seu de l'UNESCO a Europa. Als menús de l'esquerra hi podeu trobar informació sobre aquesta i les passades jornades mundials de la Filosofia.

L'AFIB ha organitzat per aquest dia una Conferència a les 19:30 h. al Gran Hotel de la Fundació CaixaForum de Palma (Espai A del primer pis) a càrrec de Vicente Valero, professor i poeta eivissenc, amb el títol de "Walter Benjamin: narración y experiencia". Arrel del llibre que va escriure, Walter Benjamin en Ibiza, va organitzar una exposició al Palau Solleric i si algú està interessat en dur al seu institut els panells de l'exposició només se n'hauria de fer càrrec del cost del transport. Podeu aprofitar la conferència per parlar-ne amb nosaltres.

Hem trobat per la xarxa una proposta valenciana de "cel·lebrar" el dia (mundial o internacional, tan se val) duent escrit al front, o a alguna altra part visible, la paraula "filosofia", com a "protesta per la liquidació de la filosofia a l'educació i a la societat". Llegiu la informació al complet aquí.

Així mateix, si teniu propostes per realitzar aquest Dia Mundial de la Filosofia podeu escriure un comentari a aquest missatge i des de l'AFIB podem encarregar-nos de comunicar-ho als socis, als instituts, penjar-ho a la web o al bloc, etc.

PD. Missatge del Sr. Koichiro Matsuura, Director General de la UNESCO, amb motiu del Dia Mundial de la Filosofia.

dijous, 6 de novembre de 2008

Simposi Internacional "El pensament d'Eugeni d'Ors"

Benvolguts,

La Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona organitza cada any diversos actes, simposis i lliçons. Des del 2002, la Càtedra dedica un Simposi anual a algun pensador català contemporani. El primer (2002) va estar dedicat a Ferrater Mora (1912-1991); el segon (2003), a Eusebi Colomer (1923-1997); el tercer (2004), a Ramon Turró (1854-1926); el quart (2006), a Joaquim Xirau (1895-1946); el cinquè (2007), a Eduard Nicol (1907-1990).


Ara em plau informar-vos que els propers dies 27 i 28 de novembre del 2008 dediquem un Simposi Internacional al filòsof Eugeni d'Ors. Ara que ja fa més de mig segle de la mort d’Eugeni d’Ors (1881-1954), volem dedicar aquest simposi a reexaminar, des de perspectives diverses, el sentit, influència i vigència del seu pensament. El Simposi tindrà lloc a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la UdG i hi intervindran alguns dels més destacats especialistes en l'obra del filòsof, d’acord amb el programa que podeu trobar a l’adreça http://www3.udg.edu/fllcatfm//ProgramaSimposiOrs.pdf.

L’assistència al Simposi és lliure i gratuïta (cal, però, reservar plaça a la secretaria de la Càtedra Ferrater Mora -tel. 972418019; A/e: dir.cfm@udg.edu-) i serà reconeguda amb 1,5 crèdits acadèmics de lliure elecció.

Espero que aquesta informació sigui del vostre interès i us prego que ens vulgueu ajudar a difondre-la.

Cordialment,



Josep-Maria Terricabras
Director de la Càtedra Ferrater Mora


******************


Eugeni d'Ors

Eugeni D'Ors i Rovira va néixer a Barcelona, l'any 1881, de pare barceloní i mare cubana. Va estudiar el batxillerat al Instituto General Técnico, va iniciar la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona, i es va doctorar l'any 1905 a Madrid, amb la tesi Genealogía del Imperialismo (Teoría del Estado-Héroe). Més tard va cursar la carrera de Filosofia i Lletres, i es va doctorar en Filosofia l'any 1913 amb un treball anomenat Las aporías de Zenón de Elea y la noción moderna del espacio-tiempo.

De molt jove va col·laborar a la premsa catalana, tant a les revistes modernistes com Pèl i Ploma com a les de caràcter polític com El Poble Català, on va iniciar columnes l'any 1904 amb dos pseudònims, "Octavi de Romeu" i "Xènius".

L'any 1906, va iniciar a La Veu de Catalunya la seva obra cabdal, el Glosari. Des de 1906 i fins al 1920, sota el pseudònim de "Xènius", Eugeni d'Ors va escriure una columna diària on tractava temes d'actualitat artística, política i cultural. L'estil modern, àgil i innovador, poc usual en el periodisme català de començaments de segle, va provocar impacte en la societat catalana, que va convertir el Glosari en el referent ineludible de tota una generació d'intel·lectuals. Des de la seva tribuna diària a La Veu de Catalunya, diari oficial la Lliga Regionalista, Xènius va exposar un ideari cívic i estètic: el Noucentisme, oposat al que fins aleshores era dominant, el Modernisme.

Entre 1906 i 1910, Eugeni d'Ors va ser corresponsal de La Veu de Catalunya a París, on va cursar estudis de psicologia i filosofia. Va assistí al Congrés Internacional de Psicologia a Heidelberg l'any 1908, on va llegir els treballs Religio et libertas i Le résidu dans la mesure de la science par l'action, i al de Bolonya l'any 1911, on va presentar un estudi sobre La curiosité.

L'any 1910 va retornar a Barcelona i, convertit en l'intel·lectual català més popular i influent del moment, és nomenat secretari general de l'Institut d'Estudis Catalans (1911). Prat de la Riba, líder de la Lliga Regionalista, va convertir Eugeni d'Ors en el filòsof i cap cultural del catalanisme polític. Des del seu càrrec, Ors va exercir el que molts van considerar una "dictadura cultural".

L'any 1911 va publicar el recull de "gloses" La Ben Plantada, la seva obra més popular. Hi presenta, amb un llenguatge poètic i carregat d'ironia, la figura de Teresa La Ben Plantada , símbol idealitzat de la dona noucentista. A Gualba, la de mil veus, l'autor mostra l'antítesi del món idíl·lic i feliç de la seva obra anterior, amb un relat romàntic de temàtica incestuosa i exagerant el barroquisme del seu estil.

L'any 1914, amb la fundació de la Mancomunitat de Catalunya, va dirigir l'Escola de Bibliotecàries, es va implicar en la construcció de la xarxa de Biblioteques Populars, i va ser membre del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat. L'any 1917, és nomenat Director d'Instrucció Pública. Aquesta acumulació de càrrecs, afegida a una personalitat egòlatra i exhibicionista, el va convertir en una figura polèmica.

La mort del principal protector d'Eugeni d'Ors, Prat de la Riba, l'estiu de 1917, va suposar també l'inici de l'eclipsi del personatge. Molt aviat es va evidenciar la incompatibilitat de caràcters entre Ors i el nou president de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch. Aquesta hostilitat es va accentuar quan, durant l'agitació sindicalista revolucionària dels anys 1918-1920, Eugeni d'Ors va prendre partit per la CNT, actitud que va comportar el refús de la Lliga Regionalista, partit que representava els interessos de la burgesia catalana. L'any 1919, amb l'excusa d'una acusació de malversació de fons públics, va ser destituït del seu càrrec a la Direcció d'Instrucció Pública i, progressivament, de tots els altres càrrecs, i la seva figura va ser atacada pels qui abans havien estat els seus col·laboradors. Dolgut i ferit en el seu orgull, Ors va abdicar de la llengua catalana. L'any 1923 es va establir a Madrid i va escriure la resta de la seva obra en castellà. En aquesta segona etapa, destaquen especialment els seus treballs de crítica sobre art. Va ser membre de la Real Academia Española i de l'Academia de Bellas Artes de San Fernando.

L'any 1936 es va arrenglerar amb el govern rebel de Burgos, pel qual va ser nomenat Cap de la Jefatura Nacional de Bellas Artes. El 1938 va organitzar l'aportació espanyola a la Biennal de Venècia, va gestionar el retorn a Madrid dels quadres del Museo del Prado dipositats a Ginebra i el muntatge d'una Exposición Nacional de Arte Sacro a Vitoria (1939). En aquesta etapa va ser nomenat Doctor honoris causa per la Universitat de Coïmbra (1938) i per la d'Aix-en-Provença (1941). Després de la guerra civil espanyola, es va convertir en un dels principals intel·lectuals del règim franquista.

El 1953 li va ser conferida amb caràcter excepcional la càtedra de Ciencia de la Cultura a la Universidad de Madrid.

Va morir el 25 de setembre de 1954 a Vilanova i la Geltrú, on acostumava a estiuejar, però va ser enterrat a Vilafranca del Penedès, d'on procedia la família de la seva mare. Aquell mateix any, en edició pòstuma, es va publicar La verdadera historia de Lidia de Cadaqués, considerat per uns l'obra que completa La Ben Plantada i un intent d'aproximació a Catalunya, i per altres un llibre autoapologètic i una mena de rectificació de La Ben Plantada. A partir de 1990, l'editorial Quaderns Crema inicia la publicació de l'Obra Catalana Completa, a cura del filòleg Josep Murgades, posteriorment continuada per Xavier Pla (Universitat de Girona)