dimecres, 6 de febrer de 2008

Desacord amb la reducció de les hores de Filosofia al nou Batxillerat

La Conselleria d'Educació i Cultura ha publicat els esborranys del nou currículum de Batxillerat, on la Filosofia només està representada per dues assignatures, una a primer, Filosofia i Ciutadania, i una a segon, Història de la Filosofia. Mentre que aquesta manté les 3 hores de càrrega lectiva que tenia fins ara, la Filosofia de primer s'ha vista reduïda a només 2 hores. Des de l'AFIB no podem més que manifestar el nostre desacord amb aquesta reducció, més encara quan en les converses inicials amb els responsables d'Educació semblava que tenien molt clar la necessitat que aquesta matèria fos de 3 hores.
Volem aprofitar el termini d'audiència per presentar aportacions al projecte de decret pel qual s'estableix l'estructura i el currículum del batxillerat a les Illes Balears. Des de l'AFIB convidam a tots els socis, professors/es i altres persones interessades en la Filosofia a publicar comentaris en aquest Bloc per mostrar als responsables d'Educació el nostre desacord. respecte d'aquest nou currículum

23 comentaris:

  1. Després d'assistir en els darrers mesos, d'una banda, a l'entusiasta proposta i apassionada defensa per part del PSOE d'una nova assignatura,Educació per a la Ciutadania,que convertirà els nostres joves en ciutadans cívics, reflexius i crítics i, d'altra banda, a la seva satanització per part del PP i els sectors socials més conservadors, ens trobam a Balears amb un cas extraordinari de síntesi dialèctica: en una Comunitat autònoma governada pel PSOE, la Filosofia i Ciutadania, malgrat sigui considerada tan esencial, queda reduïda a dues hores setmanals. ¿Síntesi dialèctica o manca de coherència i de model educatiu?

    ResponElimina
  2. PROPOSTES AL PROJECTE DE DECRET DEL NOU BATXILLERAT:

    LES SEGÜENTS PROPOSTES ES CENTREN EN L'ASSIGNATURA DE

    FILOSOFIA I CIUTADANIA

    A nivell general, pensem que hi ha una contradicció greu entre l'increment del bloc temàtic i la reducció horària per a impartir aquests continguts.

    En concret:

    1.

    Observam que els nous objectius generals de l'etapa de batxillerat coincideixen amb els objectius que tant anteriorment, com en el nou projecte, es plantejen per a l'assignatura de Filosofia. Per tant, no veim sentit en la reducció horària d'una assignatura que afavoreix l'assoliment d'aquests objectius.
    2.

    No consideram coherent mantenir prácticament el mateix curriculum de continguts que s'està fent actualment a l'assignatura de Filosofia I , ampliant-lo amb els nous continguts de Ciutadania, però al mateix temps pretenir assolir-lo reduïnt una tercera part de les hores lectives.
    3.

    La reducció horària plantejarà noves dificultats i mancances als alumnes a l'hora d'enfrontar-se a l'assignatura de Filosofia II de segon de batxillerat, donat que a l'actual Filosofia I es treballaven les eines i les habilitats que permetien formar una base de reflexió i capacitat d'abstracció necessària, tant per la filosofia de segon, com per a la formació general de l'alumnat en aquesta etapa.
    4.

    Ens plantejam si val la pena reduir l'horari total que fins ara han tengut els alumnes de primer, sacrificant les hores de la nostra assignatura, o si valdria la pena mantenir les mateixes hores setmanals globals, continuant així amb les tres hores de càrrega lectiva per a una assignatura, que ha d'integrar els nous objectius de Ciutadania, que se defensa que són tan importants per als nostres alumnes, i, per tant, no podran esser treballats amb molta profunditat.
    5.

    Sembla que un dels objectius de la reforma del batxillerat pel que es dedueix de la lectura del projecte, i en concret, de tots els canvis relacionats amb la promoció de primer a segon, és facilitar que els alumnes superin la dificultat que implica cursar el batxillerat amb dos cursos lectius. Pensam que la sol.lució no pot anar encaminada a la reducció i retall d'objectius i continguts que a la vegada es presenten com a generals de l'etapa -com són els tractats a Filosofia I tradicionalment, i que coincideixen amb els marcats per a Filosofia i Ciutadania. Tal vegada seria ara l'hora de plantejar amb valentia la necessitat d'allargar un curs més aquesta etapa educativa del batxillerat, que pretén ser pont entre una educació general, obligatòria i bàsica, i les noves necessitats de formació que hauran d'assolir els alumnes.
    6.

    Sembla que hi ha una contradicció entre voler primar els continguts relacionats amb Ciutadania, tant a l'ESO com al batxillerat, i al mateix temps convertir les assignatures que principalment els treballaran en assignatures de segona, en assignatures ?maria?, que s'imparteixen en una o dues hores setmanals.Si de veritat es vol educar als alumnes en els valors que puguin formar una ciutadania democràtica i responsable, tal com s'ha manifestat reiterada i polèmicament, als mitjans de comunicació, no se poden retallar els recursos dedicats a aquest objectiu.
    7.

    Com a darrer punt, consideram inintel·ligible que una reforma plantejada des d'un executiu que es defineix com a progressista i d'esquerres, pugui trobar addient la reducció horària - que inevitablement sembla reaccionària - d'una assignatura tradicionalment encaminada a fomentar l'ús del pensament crític, personal i creatiu dels alumnes, objectiu que ens sembla fonamental per a la formació dels nostres alumnes com a ciutadans i com a persones.

    Per tot això, la nostra proposta consisteix en mantenir les tres hores lectives actuals de l'assignatura de Filosofia I per a la nova assignatura de Filosofia i Ciutadania, introduint els nous continguts i objectius que marca el nou projecte.

    El Departament de Filosofia de l'IES Berenguer D'Anoia.

    Inca, a 8 de febrer de 2008.

    ResponElimina
  3. Ángel Luís del Barco8 de febrer de 2008 a les 19:50

    ¿Cuál es la razón de que se haya bajado de las 33 horas actuales en el primero de bachillerato, a un total de 32 horas reduciendo la filosofía en una hora?
    Si os fijáis lo que han hecho ha sido dejar la religión fuera del horario lectivo, de tal forma que sus horas ya no cuentan en el cómputo total, quedándose así en 32 horas tras la reorganización por la nueva asignatura. Como idea para aquellos que vayan a hablar con la señora Consellera: plantear la simple y sencilla idea de mantener la carga lectiva de primero de bachillerato en 33 horas, y la religión exactamente como la han dejado ellos, fuera del horario lectivo, de tal forma que quien desee hacer religión iría a 35, pero quien no haga religión, (o hay un error en el borrador), no hará más de 33, puesto que no aparece ninguna asignatura en su sustitución.

    ResponElimina
  4. Jo només vull dir un parell de coses ben concretes. En primer lloc, em pareix denigrant l'extensió de la Filosofía de primer sota el rètol Filosofía y Ciutadanía. La raó és que crec que ja hi ha bastantes limitacions des dels plans educatius per enfocar l'assignatura de filosofía com perque s'hi afegeixin elemnets polititzats y partidistes. Es una vergonya!! El transcurs de la reflexió filosòfica crec que no tenia com a màxim objectiu convertirse en un paradigma teòric-moral del comportament ciutadà del segle XX. Si tenim en compte això, és per descomptat que una reducció de l'horari és un absurd. Més be es tindria que ampliar-se. Pero com hem dit, l'absurd es voler unir Filosofía i ideologies socials, pel cual, en conclusió, que es restitueixi l'assignatura com estava i que es deixin les tres hores!! ZP, que queremos trabajar joer

    ResponElimina
  5. Filosofia a l'IES Pau Casesnoves9 de febrer de 2008 a les 22:34

    APORTACIÓ al Projecte de decret pel qual s’estableix l’estructura i el currículum del batxillerat a les Illes Balears

    Vist el Projecte pel qual s’estableix l’estructura i el currículum del batxillerat a les Illes Balears, considerada la distribució de l’horari lectiu setmanal i llegit el currículum de les matèries pròpies del nostre Departament volem fer constar:

    1er.- La nostra incomprensió per l’assignació horària de la matèria de Filosofia i Ciutadania, que, assumint el llegat curricular de Filosofia I de l’actual batxillerat i incorporant els continguts de l’Educació per a la Ciutadania en el nivell d’ensenyança secundària postobligatòria, es limita a dues hores setmanals.

    2on.- La contradicció entre el plantejament que es fa en la introducció del currículum de Filosofia i Ciutadania i la consideració que es té de la mateixa en el moment que pren concreció en la distribució horària.

    3er.- La contradicció entre el plantejament que es va donar en la nova llei educativa i en els debats que la van envoltar a la qüestió de la ciutadania i la decisions que s’han pres en aquesta comunitat autònoma en relació a les matèries afectades.

    4rt.- La contradicció entre els objectius generals del batxillerat i la pèrdua de pes específic dels continguts que recull Filosofia i Ciutadania, la qual, en molts aspectes, és l’àmbit adequat (cert que no exclusiu) per a l’assoliment d’objectius de caire maduratiu i reflexiu.

    5è.- El buidatge que significarà per a la matèria de filosofia, que perdrà entitat en allò que s’ha convingut a denominar el “currículum ocult” i, per tant, la impossibilitat d’acomplir els objectius pretesos.

    6è.- La manca de raó subjacent a tal limitació horària, ja que es produeix una reducció d’una hora del total d’hores lectives de l’alumnat de primer de batxillerat que no s’explica en cap cas i que permetria el manteniment de les tres hores setmanals.

    És per tot això que demanam l’assignació a Filosofia i Ciutadania d’un mínim de tres hores setmanals, per tal de resoldre totes les contradiccions que s’evidencien en la proposta de Decret.

    A Inca, divendres 8 de febrer de 2008

    Departament de Filosofia
    IES Pau Casesnoves

    ResponElimina
  6. Vist el Projecte pel qual s’estableix l’estructura i el currículum del batxillerat a les Illes Balears, considerada la distribució de l’horari lectiu setmanal i llegit el currículum de les matèries pròpies del Departament de Filosofia vull fer constar la meva preocupació pel debilitament progressiu que està perdent el batxillerat, degut, al meu parer, a:

    1er.- La menor càrrega horària de les assignatures comunes i les tradicionalment dures de les modalitats que històricament, amb l’estructura de l’antic model de batxillerat, era de quatre hores setmanals. Ara són tres i a Filosofia i Ciutadania, ja només se’n plantegen dues.

    2on.- L’orientació cap a un batxillerat funcional que cerca, no l’educació de persones sinó, la formació ràpida per a l’absorció pel mercat laboral.

    3er.- L’establiment de mecanismes que a la pràctica poden retardar l’assoliment dels continguts del batxillerat, però paradoxalment, a costa de la disminució d’aquests objectius: més lent però més fàcil.

    És per tot això que suggereixo ralentitzar el procés de tramitació del projecte, per tal de resoldre totes les contradiccions que s’evidencien en la proposta de Decret, en un procés col·lectiu de discussió i que passi per assumir un increment de la càrrega horària, fins i tot contemplant la possibilitat d’augment a tres cursos, aprofitant el procés universitari de convergència europea que redueix els estudis a graus de quatre cursos i, per tant, no significaria un desajustament important en l’alumnat afectat.

    A Inca, divendres 8 de febrer de 2008

    Xavier Riera Ramis
    Departament de Filosofia
    IES Pau Casesnoves

    ResponElimina
  7. Què tem el PSOE de la filosofia?

    Segurament no al col·lectiu de professors de filosofia. Tal vegada als bisbes i al PP, potser sí, i això, aparentment ho paguen el professors de filosofia, que, al contrari que aquells, volem dotar de contingut a l’educació. Però aquesta és una lectura massa simplista i segurament el problema que té és més profund. Als professors de filosofia no ens preocupa la nostra dotació horària sinó el model de societat que estam construint.
    A les successives reformes del batxillerat s’han plantejat canvis d’estructura i de distribució horària que sempre han significat un greuge per la situació de la filosofia en els currículums: o bé la desaparició com a matèria comuna, o bé la reducció horària. La situació amb què ens trobam ara és, però, encara més paradoxal: la matèria que ha d’assumir els continguts de ciutadania (aquests mateixos que han provocat tant de revolt en les discussions sobre la Llei d’Educació i que el PSOE ha defensat aferrissadament) els afegeix als tradicionalment propis (serà Filosofia i Ciutadania, al primer curs de batxillerat), però es redueix l’assignació horària (de tres passam a dues hores setmanals). Aquesta és la proposta d’una Conselleria gestionada pel PSIB-PSOE.
    Tot això significa una contradicció palesa entre les intencions (expressades en els objectius tant del batxillerat com de la matèria) i la possibilitat real de assolir-ne les finalitats. Prefereixo, de moment, no pensar que el PSOE li tem a un alumnat format en el pensament crític i conscient dels seus drets i deures com a ciutadans, capaços, a més, de redefinir en llibertat el marc de ciutadania en el qual volen viure (que és, precisament allò que segurament espanta als bisbes i al PP).

    ResponElimina
  8. Al tercer paràgraf de la introducció a l'assignatura de Filosofia i ciutadania podem llegir textualment el següent: "Atenent les recomanacions, entre d’altres institucions, de la UNESCO, la matèria
    Filosofia i ciutadania continua la tradicional presència de la filosofia al batxillerat.
    En efecte, tant a la Declaració de París a favor de la filosofia (1995), com a la de
    Santiago de Xile (2005), sota els auspicis de la UNESCO es recomana:
    L'ensenyament de la filosofia ha de mantenir-se o ampliar-se on ja existeix,
    implantar-se on encara no existeix i ser nomenada explícitament amb la paraula
    “filosofia”.
    "
    Idò bé, o una de dues: o no s'han llegit aquesta introducció i l'han posada per "fer guapo" o bé tenen un concepte molt curiós del què vol dir "mantenir" i "ampliar".

    ResponElimina
  9. A n'aquest enllaç (http://usuarios.lycos.es/alicantefilosofia/trias.htm ) es pot llegir un interessant article de n'Eugenio Trías. L'article duu per títol: LA FILOSOFÍA Y LOS GOBIERNOS SOCIALISTAS. El més curiós de tot és que l'article, encara que fou publicat l'any 2005 no ha perdut per res la seva vigència.

    ResponElimina
  10. El Departament de Filosofia de l'IES Josep Maria Llompart vol fer públiques les següents observacions sobre el projecte de decret pel qual s'estableix l'estructura i el currículum del batxillerat a les Illes Balears segons el qual l'assignatura de Filosofia i ciutadania a primer de Batxillerat pateix una reducció d'una hora en la seva càrrega lectiva.

    1-) En cap moment s'ens dóna cap tipus d'argument per justificar aquesta reducció.

    2-) Aquesta reducció entra en flagrant contradicció en el que es pot llegir al tercer paràgraf de la proposta curricular que aporta la mateixa Conselleria. A on es pot llegir textualment el següent: “Atenent les recomanacions, entre d’altres institucions, de la UNESCO, la matèria Filosofia i ciutadania continua la tradicional presència de la filosofia al batxillerat. En efecte, tant a la Declaració de París a favor de la filosofia (1995), com a la de Santiago de Xile (2005), sota els auspicis de la UNESCO es recomana: L'ensenyament de la filosofia ha de mantenir-se o ampliar-se on ja existeix, implantar-se on encara no existeix i ser nomenada explícitament amb la paraula “filosofia”.” Per tant o una de dues, o no s'han llegit el que la pròpia Conselleria proposa, o és una mostra de cinisme o bé d'ignorància.

    3-)Aquesta reducció impedeix preparar a l'alumnat per a una correcta comprensió de l'assignatura de Història de la Filosofia de segon de Batxillerat.

    4-) El fet de voler introduïr l´assignatura d´ Educació per a la ciutadania en el currículum a segon d´Eso, no té perquè haver de repercutir en el número d'hores lectives a l'assignatura de primer de batxillerat. Ja que es tracte de diferents alumnes, diferents nivells (eso/batxillerat) i diferents objectius.

    5-) Sembla una contradicció o mostra de cinisme (una altra vegada) el que a nivell estatal es defensi d'una manera aferrisada i ferotge la necessitat i importància de l'assignatura, i en canvi, aquí (per part dels mateixos resposables polítics) es faci tot el contrari del que es proposa: per una banda, introduïr uns continguts considerats fonamentals en una assignatura ja consolidada, i per altra banda decidir reduïr-la en un terç.


    Signat:

    Joan Obrador Barbero
    Elisa Rosselló Forteza
    Carmen Sierra Ferrer
    Pere Gómez Palliser

    ResponElimina
  11. SOBRE LA “FILOSOFIA I CIUTADANIA” I LA REDUCCIÓ HORÀRIA EN EL PROJECTE DE DECRET DE BATXILLERAT



    Llegim a la introducció del nou currículum de Filosofia “tant a la Declaració de París a favor de la Filosofia (1995) com a la de Santiago de Xile (2005), sota els auspicis de la UNESCO es recomana: l’ensenyament de la Filosofia ha de mantenir-se o ampliar-se on ja existeix (cas 1), implantar-se on encara no existeix (cas 2) i ser anomenada explícitament amb la paraula “filosofia”.

    Esteim d’acord amb això. I, en conseqüència, no esteim d’acord amb el títol de la nova assignatura. Si és Filosofia, anomenem-la explícitament així, amb la paraula “filosofia”. El nexe amb el qual la uneixen a la paraula “ciutadania” desvirtua el que és Filosofia. La Filosofia és Filosofia. En tot cas, té un vessant (només un vessant) pràctic, de reflexió crítica sobre ètica i política. Però una reflexió crítica. Si no ja no seria Filosofia, seria adoctrinament.

    Esteim d’acord també amb les recomanacions indicades abans pel que fa al nostre cas, el 1. Ja tenim Filosofia: s’ha de mantenir o ampliar-se. Reduir-la a dues hores setmanals és contrari al que recomana la UNESCO. És més, creiem que, en tot cas, s’hauria d’ampliar la seva presència horària, si hem de fer cas a tot el seguit de lloances sobre la importància de la Filosofia que podem seguir llegint a la citada introducció. És tant important que li encarreguen el primer objectiu del nou Batxillerat i pot ser per açò, con a conclusió lògica, només li atorguen dues hores setmanals. Aquesta contradicció també l’assenyala l’AFIB.

    Tot plegat sembla una broma de mal gust.





    Maó, 11 de febrer de 2008

    DEPARTAMENT DE FILOSOFIA DE L’IES JOAN RAMIS I RAMIS

    ResponElimina
  12. Vivim una època del fragment, de la dispersió. On hi trobaran els nostres joves el moment d'unificació? la filosofia és el moment apropiat, i cal defensar aquest moment.

    ResponElimina
  13. ies paus casesnoves, departament de filosofia13 de febrer de 2008 a les 9:32

    LA TERCERA ÉS LA VENÇUDA

    Tres hores de filosofia a la setmana són massa? La majoria dels adolescents a la nostra societat veuen una mitjana de gairebé tres hores diàries de televisió, cosa que significa una vintena d’hores setmanalment (amb el resultat col•lateral d’haver vist més de mig milió d’anuncis publicitaris al llarg de la seva vida). Sempre que es publiquen aquestes dades estadístiques creen un gran revolt i proliferen les anàlisi alarmistes. Ara, la Conselleria d’Educació i Cultura, que ha iniciat el tràmit d’aprovació del decret pel qual s’estableixen l’estructura i el currículum del batxillerat a les Illes Balears, considera que més de dues hores a la setmana (durant el curs escolar) de filosofia és una càrrega massa dura. O massa perillosa.
    El decret continua a nivell autonòmic el desplegament de la nova Llei d’Educació que ha comportat un reajustament de l’estructura de l’actual batxillerat. Una de les mesures estel•lars intruduides pel govern socialista de Madrid amb aquesta llei era la creació de la nova assignatura anomenada Educació per a la Ciutadania, la qual va ser contestada per amplis sectors de la societat, no tant per les qüestions de fons que s’hi plantejaven, com per interessos partidistes i d’hegemonia ideològica. La polèmica s’ha anat apaivagant (tot i que roman la proposta de ser retirada pel Partit Popular). Ara bé, l’articulació de la mateixa ha estat problemàtica i en els cursos de 4rt d’ESO i 1er de Batxillerat s’ha integrat en aquelles matèries pròpies dels Departaments de Filosofia: Educació ético-cívica, a quart, i Filosofia i Ciutadania, a primer. No obstant, quan s’ha concretat la distribució de l’horari lectiu setmanal a l’esmentat decret ens hem quedat estupefactes. L’assignatura de Filosofia, dotada actualment amb tres hores setmanals, ha transmudat en Filosofia i Ciutadania, amb només dues hores. És a dir, s’augmenten els continguts i disminueix la càrrega horària: la contradicció se li fa evident a qualsevol persona. I la contradicció afecta a la matèria i al propi batxillerat, que es marca com un dels objectius prioritaris l’exercici de la ciutadania democràtica i l’adquisició d’una consciència cívica responsable, inspirada en els drets humans i que fomenti la construcció d’una societat justa o equitativa. Se’ns aboca, per tant, a una situació esquizofrènica.
    La preocupació no ve d’una defensa gremial de les nostres hores de classe sinó de veure com assistim a una debilitació progressiva del batxillerat en les successives reformes. Primer va ser una reducció de la càrrega lectiva de les matèries comunes (llengües, història, educació física i filosofia) i ara es torna concretar en una nova reducció pel que fa a la nostra matèria i altres mesures estructurals. Els resultats són, en dues vessants, nocius: per una banda, un desprestigi de l’educació secundària postobligatòria que constitueix l’itinerari més formalitzat per accedir a la universitat, i, per altra banda, la pèrdua d’elements de maduració intel•lectual i capacitat pràctica de l’alumnat i, per tant, de la seva aptitud crítica, esdevenint així, l’educació, un mer instrument al servei del mercat per a la formació de mà d’obra. No ens atorgam, els professors de filosofia, l’exclusivitat d’ajudar a aprendre a pensar, ens consta que des d’altres àrees (o des de la nova matèria, Ciències per al món contemporani) es pot fer i es fa i es farà, però sí que tenim el privilegi de desenvolupar uns currículums on aquesta funció no es deixa a l’arbitri del professor, sinó que és, a la vegada, objecte i mètode de la pròpia filosofia.
    Tal vegada aquest sigui el problema: que no existeix un veritable interès en donar entitat curricular a aquests elements, ja que ens trobam amb la paradoxa que una Conselleria gestionada per persones del mateix partit polític que va impulsar la reforma a nivell estatal no actua amb coherència. O bé no creuen en la importància ni de l’educació ni de la ciutadania, o bé estant cedint a les pressions dels sectors menys democràtics de la nostra societat, o bé tot era una campanya comercial d’orientació política.
    O bé no es fien de la filosofia i els professos de filosofia som molestos o ho són els alumnes que estudien filosofia. Perquè la tercera hora ha estat vençuda, però la lluitarem, per la dignitat de l’educació. La nostra societat no pot deixar de ser pensada. La dissolució o mort de la filosofia ha estat anunciada des de perspectives diferents, fins i tot i sobretot per la pròpia filosofia, però la mort de la filosofia per decret d’una Conselleria seria un crim execrable, a més de patètic.

    Xavier Riera Ramis i Rosa Muntaner Aguilar, professors de Filosofia a l’IES Pau Casesnoves (Inca)

    ResponElimina
  14. APORTACIONS AL PROJECTE DE DECRET DEL NOU BATXILLERAT PEL QUE FA A L’ASSIGNATURA “FILOSOFIA I CIUTADANIA”
    1. Hi ha una greu contradicció entre l’augment de continguts del nou currículum i la disminució horària per impartir aquests continguts. No és coherent mantenir pràcticament el mateix currículum de l’actual “Filosofia I” amb la inclusió del bloc temàtic dedicat a Democràcia i ciutadania (bloc 4), i a la vegada considerar que aquest currículum és pot concretar a l’aula amb una tercera part menys de temps lectiu.
    2. Els objectius generals de l’etapa de batxillerat no han variat substancialment com tampoc no ho han fet els objectius de l’assignatura “Filosofia i ciutadania” respecte als de l’anterior currículum; per tant no té cap sentit reduir la càrrega horària de la nova assignatura que pretén assolir aquests objectius.
    3. La reducció horària plantejarà noves dificultats i mancances als alumnes a l’hora d’enfrontar-se a l’assignatura de Filosofia II de 2on. de batxillerat, donat que a l'actual Filosofia I es treballaven les eines i les habilitats que permetien formar una base de reflexió i capacitat d’abstracció necessària, tant per la filosofia de segon, com per a la formació general de l’alumnat en aquesta etapa.
    4. Ens plantegem si val la pena reduir l’horari total que fins ara han tengut els alumnes de primer, sacrificant les hores de la nostra assignatura, o si valdria la pena mantenir les mateixes hores setmanals globals, continuant així amb les tres hores de càrrega lectiva per a una assignatura, que ha d’integrar els nous objectius de Ciutadania, que se defensa que són tan importants per als nostres alumnes, i, per tant, no podran esser treballats amb molta profunditat.
    5. Sembla que un dels objectius de la reforma del batxillerat pel que es dedueix de la lectura del projecte, i en concret, de tots els canvis relacionats amb la promoció de primer a segon, és facilitar que els alumnes superin la dificultat que implica cursar el batxillerat amb dos cursos lectius. Pensem que la solució no pot anar encaminada a la reducció i retall d’objectius i continguts que a la vegada es presenten com a generals de l’etapa -com són els tractats a Filosofia I tradicionalment, i que coincideixen amb els marcats per a Filosofia i Ciutadania. Tal vegada seria ara l’hora de plantejar amb valentia la necessitat d’allargar un curs més aquesta etapa educativa del batxillerat, que pretén ser pont entre una educació general, obligatòria i bàsica, i les noves necessitats de formació que hauran d’assolir els alumnes.
    6. Sembla que hi ha una contradicció entre voler primar els continguts relacionats amb Ciutadania, tant a l'ESO com al batxillerat, i al mateix temps convertir les assignatures que principalment els treballaran en assignatures de segona, en assignatures “maria”, que s’imparteixen en una o dues hores setmanals. Si de veritat es vol educar als alumnes en els valors que puguin formar una ciutadania democràtica i responsable, tal com s'ha manifestat reiterada i polèmicament, als mitjans de comunicació, no se poden retallar els recursos dedicats a aquest objectiu.
    7. Considerem contradictori que una reforma dissenyada per un executiu que es defineix com a progressista i d’esquerres, pugui trobar adient la reducció horària —que inevitablement sembla reaccionària— d’una assignatura tradicionalment encaminada a fomentar l'ús del pensament crític, personal i creatiu dels alumnes, objectiu que ens sembla fonamental per a la formació de l’alumnat com a ciutadans i com a persones. Per contra, creiem que seria més coherent mantenir o augmentar la càrrega horària FENT CAS A LES RECOMANACIONS DE LA UNESCO I RESPECTANT L’ESPERIT I LA LLETRA DEL MATEIX CURRÍCULUM DE “FILOSOFIA I CIUTADANIA” que en la introducció, tercer paràgraf, diu: “Atenent les recomanacions, entre d’altres institucions, de la UNESCO, la matèria Filosofia i ciutadania continua la tradicional presència de la filosofia al batxillerat. En efecte, tant a la Declaració de París a favor de la filosofia (1995), com a la de Santiago de Xile (2005), sota els auspicis de la UNESCO es recomana: L'ensenyament de la filosofia ha de mantenir-se o ampliar-se on ja existeix, implantar-se on encara no existeix i ser nomenada explícitament amb la paraula “filosofia”.

    Per tot això, la nostra proposta consisteix en mantenir les tres hores lectives actuals de l’assignatura de “Filosofia I” per a la nova assignatura de “Filosofia i Ciutadania”, introduint els nous continguts i objectius que marca el nou projecte.

    El Departament de Filosofia de l’IES Joan M. Thomàs
    Palma, 12 de febrer de 2008

    ResponElimina
  15. La mos han tornada aficar torta, una altra vegada!

    Recordem que quan es va modificar la Història de la Filosofia d’assignatura de modalitat (Humanitats) per comuna ja la volien deixar reduïda a 2 hores.

    Que Educació per a la ciutadania i els drets humans només té 1 hora (una sessió, que no una hora) i això fa que sigui inviable impartir-la a 2n d’ESO.

    Que Ètica desapareix i es substituiex per Ètica cívica amb 2 hores (= maria)

    Que Filosofia desapareix. A partir d’ara no hi haurà cap assignatura que es digui «Filosofia».

    Que Filosofia i ciutadania només tindrà 2 hores i també és inviable atenint-se al seu currículum (i és una “maria”)

    Que l’assignatura Ciència, Tecnologia i Societat es veurà eclipsada i anul•lada per Ciències del món contemporani.

    Que es suposa que hi ha una continuïtat entre Educació per a la ciutadania, Ètica cívica i Filosofia i ciutadania i això vol dir que la percepció general (alumnes, pares, professors, etc.) serà de “res en absolut”,continuant amb “quasi res” i seguint en “quasi res més”. Podem tancar el “xiringuito”.

    Que el nou projecte implica la renúncia a la Filosofia en el nostre sistema educatiu.

    Tot plegat significa que la Conselleria d’Educació pateix d’un mal que es diu Sofofòbia (o Fobosofia) i encara s’atreveixen a redactar el currículum que han redactat amb una mostra de cinisme desesperant que insulta les ments.

    Ara lluitam per defensar 3 hores a Filosofia i ciutadania, però aquí hi ha un mal més gran i més profund. Si perdem aquesta hora la desfeta és total.

    Deman als companys la màxima fermesa en la defensa de la Filosofia, que no ens mostrem tebis i que si es consuma el que perpetren despleguem totes les mesures possibles de protesta i reivindicació passant a una praxi dura, contundent; que es faci sentir arreu, contra la Sofofòbia.

    Sé que entre nosaltres els acords són difícils, que a tot li donem moltes voltes i apliquem visions poliedriques a tot. Això està bé, mostra un pensament ric i complex (no d’electroencefalograma pla com altres), però cal un acord bàsic i universal: la no renúncia i la lluita per la defensa de la Filosofia.

    Salut.

    ResponElimina
  16. Des de sempre hi ha hagut moltes formes de pensar: platònics, aristotèlics, pitagòrics, sofistas, euclidians, cartesians, kantians, hegelians... però sempre hi ha hagut una forma de no pensar. Restar importància a la filosofia és anar en contra dels principis de l'educació.

    ResponElimina
  17. A la pàgina de l'AFIB veig aquest missatge:

    "L'AFIB convoca una reunió del professorat interessat en acabar la reunió de Selectivitat (dia 21 de febrer de 2008 a les 12 h.) per tractar el tema del currículum de Batxillerat. A aquesta reunió es podran lliurar els fulls de signatures recollits durant aquests dies. "

    No havíem quedat que a la reunió de Selectivitat només hi van els caps de departament, i que al mateix temps no es qüestió de fer una reunió a una hora on la gent té feina?????

    A poc que s'allargui la reunió de Selectivitat (i ja sabem que no són precisament reunions massa àgils) ens trobarem que són les 14h, i amb 4 caps de departament que tenen ganes d'anar a dinar. Si no recordo malament haviem quedat que la reunió es convocaria dijous horabaixa, i no només pels caps de departament.

    Salutacions

    Pere

    ResponElimina
  18. Completament d'acord amb el comentari d'en Pere.

    Ángel Luis del Barco

    ResponElimina
  19. Recollim els suggeriments i, de moment, hem eliminat la informació de la reunió post-selectivitat. No era, però, cap substitut de l'Assemblea que, pot ser, tindrà lloc el capvespre. Aclarirem la situació i ho comunicarem a la web i per correu electrònic.

    ResponElimina
  20. Heu vist al Diario de Mallorca tant el reportatge de dissabte com un mini article d'opinió d'en C. Canals? Vàreu veure el comentari de S. Verd? El debat està obert! On és el posicionament de la plataforma per la defensa de la filosofia a secundària? i del departament de filosofia de la UIB? i el de l'afib?

    Respecte de la propera assemblea, algú va proposar fer-la el capvespre, però més prest -sobre les cinc- pensant amb la gent dels pobles; no sembla mal pensat.
    Us envíi un esborrany d'una carta que he escrit al Mallorca (però sembla que no me l'han publicat). La meva intenció era contestar "ja" als "arguments" que per primera vegada s'esgrimien per a justificar la reducció per part de la Directora General. Tal vegada hauriem de cercar una manera efectiva de contraargumentar.

    ¿Se sap res de la resposta que havia de donar la Conselleria divendres?

    Pilar Riera.

    ¿Impartir filosofía y ciudadanía en sólo 2 horas?

    Quisiera responder a los motivos utilizados en su periódico por la Directora General de la Administración Educativa para reducir de 3 a 2 las horas de Filosofía en el primer curso del nuevo bachillerato incluyendo al mismo tiempo todos los contenidos de Ciudadanía (éstos supondrían aproximadamente un tercio del nuevo temario, por lo que a la Filosofía le queda sólo el 44% del tiempo que se le dedica ahora, es decir, queda reducida a menos de la mitad). Como se oyó por Menorca (recordemos que en el BUP se le dedicaban 4 horas): 4, 3, 2, ... ; así que no es extraño que los que la defendemos nos echemos a temblar cuando oímos al PSOE hablar de reformas.
    Digamos además que en 2 horas semanales hay poco lugar para la reflexión -imprescindible para la Filosofía-, más bien sólo cabe adoctrinamiento contrario al espíritu filosófico. ¿ Se buscan ciudadanos adiestrados o ciudadanos autónomos y críticos?
    Por otra parte las dos horas de religión que se quitan del horario (¿horario lectivo normal? ¿es que hay un horario diferente?) serán ocupadas por la nueva asignatura Ciencias para el mundo contemporáneo (las otras ciencias que se imparten ¿para qué mundo son?), con lo que el horario puede quedar como estaba ¿Hay una demanda social que exija reducir el horario de permanencia en los institutos en el bachiller? ¿Está demostrado que una causa de que tantos alumnos "decidan abandonar los estudios y no conseguir la titulación " sea lo que hacen en el Instituto o más bien lo que no hacen en casa? ¿Hacen más en su casa por aprobar que en el Instituto? Parece que las reformas que facilitan el paso de 1º a 2º de bachiller buscan mantener a los alumnos en el centro. Poner como ejemplo el modelo de Cataluña, en el momento en que se está manifestando -por la gota que colma el vaso del descontento- toda la comunidad educativa es inadecuado (reconozco que argumentarlo exigiría más espacio del que dispongo) e inoportuno.
    Argumentaba la Directora General que la asignatura de Filosofía es la única que se da en los dos cursos ¿es eso un argumento? ¿qué pasa con el resto de las asignaturas en todos los niveles: matemáticas, lenguas, sociales, naturales, música, etc.? La filosofía se imparte en los dos cursos de bachillerato pues necesita del desarrollo previo del pensamiento abstracto, capacidad que los alumnos no adquieren hasta esa edad. Y, atendiendo a su naturaleza reflexiva y crítica, sólo puede cursarse cuando el alumno ha conseguido ciertos conocimientos sobre y con los que reflexionar o sustentar un pensamiento crítico.
    Es, como mínimo extraño proponer, a bombo y platillo y polémicamente, nuevas asignaturas para dejarlas luego en la cola del sistema educativo (recordemos que ninguna otra asignatura se imparte en sólo 1hora, cosa que ocurrirá con la nueva Ciudadanía en 2º de ESO).

    ResponElimina
  21. Crec que la batalla de la premsa encara no s'ha desfermat en la seva totalitat: els periodistes s'estan començant a assabentar (malament inclòs)de la situació i comencen a cercar interlocutors per parlar-ne. Encara no hi ha hagut posicionaments a la premsa de les institucions que esmenta na Pilar, però no és que estiguin aturats. Em consta que el manifest aprovat per l'assemblea està essent signat per molta gent i gent important, fins i tot Consellers/es, Dr. Generals, etc. S'està valorant la conveniència de fer una roda de premsa per presentar la postura de la plataforma amb les signatures. L'Afib va donar suport total al manifest i ha penjat tota la documentació a la web. La UIB ha donat suport també a la plataforma... No crec que res estigui perdut, encara que a la premsa les nostres reivindicacions només han sortit com a Cartes al Director de part de particulars i Departaments de Filosofia d'instituts.
    Per altra banda em sembla molt bé les contraargumentacions que has presentat al Diari de Mallorca, espero que les publiquin.
    Joan Carles

    ResponElimina
  22. Els professor del Departament de Filosofia de l'IES Bendinat hem fet constar en el claustre la nostra disconformitat i disgust amb el "Projecte de Decret de reforma de batxillerat" i hem demanat que consti en acta.

    Per una altra banda, hem solicitat el suport i l'adhesió del claustre a la nostra demanda i hem obtingut un suport gairebé unànim excepció, com no?, d'alguns -pocs- científics).

    I a més a més hem aprofitat la sessió del claustre per recollir les signatures i adhesions al manifest.

    Aconsellam als companys d'altres instituts que facin el mateix en els seus claustres, comissions pedagògiques i consells escolars.

    Pau Frau, Joan Bort i Pere A. Mascaró.

    ResponElimina